L' Sprint Final

Estas cansat, cada cop més. Estas suat, no pots ni mantenir els ulls oberts, les cames et comencen a fer figa, els braços et pesen cada cop més. No veus res al teu voltant, intentes mantenir el cap fred, la cursa fa dies que ha començat i l'únic pensament que et passa pel cap és; abandona, ja l'acabaras un altre dia la cursa... Tornes a la realitat, penses, sues, rellisques, i si caus et tornes a aixecar, no ho veus gens clar, dubtes: "em rendeixo", "hauria de seguir?", no saps que fer... Llavors, un brot sobtat d'energia i esperança torna a tu, t'impulsa a seguir, ja falta poc, ja arribes... (dilluns s'haurà acabat tot). Un últim esforç, és la última recta...Ara només penses en el moment de passar triomfal per la meta amb la satisfacció d'haver aguantat, d'haver lluitat fins el final. No m'he rendit,no han pogut amb mi, ho he aconseguit, n'estic orgullós.

Ha estat...

L'sprint final.

Pestuo.