Des d'un altre punt de vista

"Bon dia!", aixeco el cap, somriure i "Bon dia". Torno a la feina. Miro el rellotge, encara queda una hora. Contemplo el meu voltant, tot és tant...familiar i alhora desconegut. Una sensació si més no, extranya i reconfortant alhora. És curiós. De sobte, una presència i un "Bon dia" al meu darrera, no cal girar-me per veure qui saluda, conec bé aquella veu. Entrades, sortides, amb presses i amb calma. Tot còrrer excepte el temps. El meu temps.
Nerviós per la primera classe, "que em trobaré?", "faré el ridicul...", "m'ensortiré?..." Dubtes, vacil·lacions, nervis, una perillosa barreja explosiva que enlentia encara més el temps.
Aixeco el cap, només 15 minuts. No passa res, només és la primera classe, tot anirà bé. Calma.

Penso, repenso.

Quinze minuts són tota una vida.

Per fi, el timbre, indicant el final d'unes classes, per donar lloc a les següents. M'aixeco, recullo el que estava fent. Som-hi, endevant. Abric cordat, motxilla posada. Surto de la Sala de Professors. Tot és el mateix de sempre, la única diferència és que ara jo sóc el Professor.

Crònica del primer dia de classe.


Adrià Arregui.

L' Sprint Final

Estas cansat, cada cop més. Estas suat, no pots ni mantenir els ulls oberts, les cames et comencen a fer figa, els braços et pesen cada cop més. No veus res al teu voltant, intentes mantenir el cap fred, la cursa fa dies que ha començat i l'únic pensament que et passa pel cap és; abandona, ja l'acabaras un altre dia la cursa... Tornes a la realitat, penses, sues, rellisques, i si caus et tornes a aixecar, no ho veus gens clar, dubtes: "em rendeixo", "hauria de seguir?", no saps que fer... Llavors, un brot sobtat d'energia i esperança torna a tu, t'impulsa a seguir, ja falta poc, ja arribes... (dilluns s'haurà acabat tot). Un últim esforç, és la última recta...Ara només penses en el moment de passar triomfal per la meta amb la satisfacció d'haver aguantat, d'haver lluitat fins el final. No m'he rendit,no han pogut amb mi, ho he aconseguit, n'estic orgullós.

Ha estat...

L'sprint final.

Pestuo.

Això promet!!

Uuuooohh!! Això sembla q és "seriós" i tot..haha. La pàgina té bona pinta,no?

PD: ha de ser la nostre pàgina d'inici? (hem de treure la porno?)

Gran Estrena!!

Ja està aquí, per fi una web oficial dels Pestuos. Després de tant de temps, els pestuos ja tenim un espai a la xarxa, on podrem crear el nostre propi món. Podrem penjar-hi fotos, escriure comentaris...

Pròximament, a la xarxa...


Atentament, i amb molta il·lusió


Pestuo.

(PD: Espero ke alguna pestua m'envii una foto de les dones pestuas per publicar-la també...)